VIATGE NORD D'ITALIA (juliol 2014)

VIATGE NORD D'ITÀLIA (JULIOL 2014)

Dia 18.07.2014

Vam sortir de Vic, a les 21,45 hores direcció a Ceret (França), a aquesta hora de la nit i sense complicacions ens plantàvem a la plaça amb 1 hora i 35 minuts, això per la C-25 i autopista. Vam aparcar a la mateixa plaça de Braus, on hi vam passar la nit, per cert, amb molta calor.

Plaça de Braus de Ceret

Dia 19.07.2014

Ens vam llevar al matí amb 4 gotes d’aigua, ens vam dutxar i vam sortim a visitar el mercat setmanal (us recomano que si podeu anar a Ceret, a banda de ser preciós, els dissabtes el mercat és impressionant, no us el perdeu). Tot passejant vam encarregar taula a la pizzeria Quattrocento, plaça des Neuf Jets (recomanat, es menja molt bé). Després de dinar vam anar fins a l’autocaravana a descansar una mica amb les cadires a fora la vorera, ja que feia molta calor. Més tard, a les 20,15 hores, va començar el Galop de fantasia pels carrers, ja que era com una mica de festa major, i fins a les 22,00 hores que a la plaça de Ceret (dins la plaça de Braus) van començar a ballar sardanes fins a les 12,00 hores de la nit. Vam marxar a dormir a les 1,45 hores de la matinada. Us deixo unes fotos de Ceret.

Dia 20.07.2014

A les 2,45 hores de la matinada, i ja que no tenia son, vam arrancar direcció Sedico (Itàlia). Ens quedaven 1181 km per endavant, a les 5,45 hores vaig parar a dormir en una àrea de servei fins a les 8,00, que vam rependre el viatge. Vam arribar a Sedico a les 19,15 hores i vam sopar a casa la nostra amiga Daniella. A les 23,00 hores a vam anar a dormir. Aquesta població m'encanta, sempre està verda i és molt tranquila.

Habitació de convidats de casa la Daniella

Dia 21.07.2014

Ens vam llevar a les 10,20 hores, després de dormir "de conya", vam anar a caminar una miqueta fins l’hora de dinar, que també vam menjar a casa de la nostra amiga. Després de dinar i plovent molt ens vam arribar a Belluno a buidar el WC i les aigües grises. Vam deixar l’autocaravana llesta per l’endemà. Aquest dia era un dia de descans i destinat a les nostres amistats d'Itàlia.

Imatge preciosa del matí 

Dia 22.07.2014

Ens vam llevar molt aviat, a les 6,45 hores, ja que anàvem direcció Passo d’Stelvio i aprofitàvem per portar la Pierina i en Jocondo (els pares de la Daniella) fins a Feltre, ja que nosaltres haviem de passar per allà i ells havien d’anar al metge. Un cop a feltre, els vam deixar i vam continuar la ruta. Vam arribar a Trafoi, a 1540 metres d’alçada, a les 12 del migdia. Un dia plujós i fred. Vam començar a pujar l’Stelvio, de 2758 metres (puges 1200 metres amb 13 km), però a la quarta paella i després de tocar a terra amb la part del darrera i patinar amb les rodes de davant, vaig decidir girar tan aviat com vaig poder i tornar fins a Trafoi. Vam dinar i després de dinar, vaig intentar pujar amb la moto. (Si aneu amb autocaravana a l’Stelvio, si més no si és com la nostra, al ser molt llarga des de l’eix a darrera i el fet que les paelles són molt sobtades, te la jugues bastant si està moll. Amb sec encara, però amb moll, patinen les rodes del davant.)

Després de dinar vaig decidir agafar la 125 i pujar fins a dalt, eren 13 Km, per tant, poca cosa. Realment pujava fort perquè a la 125 li faltava canya. Pujant vaig veure que als revolts es formava l’arc de Sant Martí. Algú perdia gasoil o oli, vaig pensar que quan baixés hauria de vigilar. Vaig anar pujant i realment, tan el paisatge com la carretera eren fascinants. Un cop a dalt, tot i plovent una mica, vaig fer les fotos que tocava fer i vaig començar la tornada... Quan gairebé era a baix, just em quedaven 4 paelles i mirant a veure quina foto podia fer, miro endavant i veig que ja estic sobre la taca de l'Arc de Sant Marti. Tot plegat, ja vaig ser al terra! Una caiguda causada per una patinada, però sabeu què vaig pensar...? Que ja tenia l’Stelvio fet! Em vaig aixecar ràpid i vaig marxar al veure que no era res greu. Vaig arribar a l’autocaravana i ja podeu imaginar-vos la dona quan em va veure, hehehe, però en fi, vaig carregar la moto i vam marxar direcció al Lago di Garda.

Important de recordar: Si aneu amb autocaravana a fer el Passo d’Stelvio, recordeu assegurar-vos abans de començar que el podeu fer, ja que un cop ets al mig, és difícil de girar i realment les curves són sobtades. I recordeu que si és moll encara més!

Vam baixar fins a Bolzano per agafar l'autopista i anar a dormir a Lago di Garda. Fins ara tot anava massa bé no? Doncs vam parar a la primera àrea de servei després de Bolzano, i just quan anàvem per marxar, dono el contacte i va semblar que m'explotés una bomba sota els meus peus! La veritat és que va ser un bon ensurt... Resulta que la bateria havia explotat, va quedar a trossos. Vam haver de trucar a les assegurances i després de força estona trucant i fent les gestions corresponents ens va venir a buscar la grua. Ens va retornar a Bolzano, a on vem fer nit davant del taller i on vam haver d'esperar fins a les 8 del matí perquè ens canviessin la bateria. Un dia espectacular, no?

Les següents imatges que veureu són d'un personatge que amb plumes, ossos i altres històries, ha fet un museu al mig del bosc. Està just abans d'arribar al passo d'Stelvio, cobra 1 euro per visitar el museu i fer fotos, sense factura i amb negre, hahaha, si compteu la gent que para, que és molta, aquest tio ha trobat la manera de viure i fer molts diners.

Les imatges següents són del passo d'Stelvio, us asseguro que s'ha de viure sobre el terreny, és impressionant.

La grua que ens va recollir i lloc on varem fer nit

Dia 23.07.2014

Ens vam llevar a les 7,30 hores per esmorzar una mica ja que a les 8,00 ens venien a canviar la bateria i mirar el motiu perquè havia explotat. Un cop reparada i pagada, vam reprendre el viatge direcció Lago di Garda. Sortíem a les 9,30 hores de Bolzano. Després d’uns 140 Km, vam arribar al llac i vam baixar per la banda de Malcesine, ja que l’altra banda no ens l'havien pintat gaire bé per fer-la amb autocaravana. Resulta que és bastant estreta. Així que nosaltres vam anar baixant per la vora del llac, que realment és una ruta preciosa! Vam arribar a Torre de Benaco on vam veure el càmping Oliveti i vam decidir entrar-hi a dinar i descansar. També hi vam fer nit. És un càmping molt petit però són molt atents. Després de dinar vam sortir a banyar-nos al llac i a passejar pels carrers interiors de Torre Benaco, una població molt maca. Vam tornar al càmping per sopar i dormir.

Les següents imatges són de Torre Benaco i Lago di Garda, la veritat, dos llocs encantadors.

Lago di Garda 

Dia 24.07.2014

No hi havia manera d’aixecar del llit a la dona, fet que fins que no ho vam tenir tot endreçat i preparat, vam marxar del càmping a les 10,30 hores del matí. Volíem anar a Sirmione, ja que ens havien dit que era molt maco, però era un matí plujós i haviem de fer uns 10 km més i vam decidir agafar autopista, baixar direcció a casa i dormir a uns 400 kms de casa. Encara ens en quedaven 1081 per fer. Vam anar baixant i vam decidir arribar directe a casa sense fer nit, ja que per 400 km preferíem arribar, descansar bé i cuidar la meva cama ja que no estava massa fina. Vam arribar a les 2,00 hores de la matinada del dia 25.

Aquí vam posar punt i final a les nostres vacances i com sempre, lesionat, hehehe. 

Espero que hàgiu disfrutat de la crònica. Fins la propera.